La poda de l'olivera: la guia completa per a un arbre sa i productiu

L'olivera és molt més que un arbre al paisatge del Garraf y Baix Penedès; és l'ànima dels nostres jardins, un símbol de resistència i bellesa mediterrània. El seu tronc platejat i recargolat explica històries, i la seva capçada, si es cuida amb cura, ens regala ombra, estètica i, per descomptat, les seves preuades olives. Però perquè una olivera prosperi i expressi tot el seu potencial, necessita una conversa anual amb el seu cuidador: la poda.

Podar una olivera no és simplement tallar branques. És una tasca que combina tècnica, observació i una comprensió profunda del seu cicle vital. Una poda correcta pot rejovenir un exemplar vell, multiplicar-ne la collita o convertir-la en una escultura vivent. Una poda incorrecta, en canvi, pot comprometre'n la salut i deixar-la improductiva durant anys.

En aquesta guia completa, et portarem de la mà per l'art i la ciència de la poda de l'olivera, perquè entenguis no només el "com", sinó el "perquè" de cada tall.

El calendari: quan podar l'olivera (i quan NO)

La pregunta més important de totes. Triar el moment adequat és el 50% de l'èxit de la poda.

El moment ideal: final de la letargia hivernal (febrer – abril)

La finestra de poda òptima a la nostra zona climàtica va des de finals de febrer fins a principis d’abril. La raó és purament estratègica:

1. El risc de gelades fortes ha passat: Podar abans exposaria els talls frescos a baixes temperatures que poden danyar els teixits i provocar esquerdes a la fusta.
2. L’arbre encara no ha «despertat»: La saba encara no circula amb força (aturada vegetativa), per la qual cosa l’arbre pateix menys estrès. El tall és més net i la pèrdua d’energia, mínima.
3. Cicatrització ràpida: En podar just abans de la brotació de primavera, l’arbre utilitzarà tota la seva energia emergent per cicatritzar les ferides ràpidament, minimitzant el risc d’entrada de malalties.

Els moments prohibits: tardor i ple estiu

• Mai a la tardor o a principis d’hivern: Les ferides de la poda romandrien obertes durant els mesos més freds i humits, convertint-se en la porta d’entrada perfecta per a fongs i malalties com el repilo o la tuberculosi de l’olivera.
• Mai a ple estiu: Podar amb altes temperatures sotmet l’arbre a un estrès hídric i energètic brutal. A més, l’eliminació de fulles redueix la seva capacitat de fer la fotosíntesi en el moment de màxima activitat.

Principis fonamentals: la filosofia de la poda de l'olivera

Abans d'agafar les tisores, cal entendre dues dites clàssiques de la saviesa popular que resumeixen perfectament els objectius de la poda:

"Un ocell ha de poder volar a través de la capçada de l'olivera sense tocar-se les ales".

Aquest refrany il·lustra la necessitat d’una copa airejada. La bona circulació d’aire prevé malalties fúngiques i permet que la llum penetri a l’interior de l’arbre.

"L'olivera produeix a la fusta de l'any anterior".

Aquesta és la clau tècnica. Les olives creixen a les branques que es van desenvolupar la primavera passada. Per tant, l’objectiu de la poda de producció no és tallar sense més, sinó fomentar una renovació constant d’aquestes branques fructíferes.

Tipus de poda: un objectiu per a cada arbre

No totes les oliveres es poden igual. L'objectiu final determina la tècnica a aplicar.

1. Poda ornamental: esculpint la bellesa mediterrània

En molts jardins de Sitges o Calafell, l’olivera és el punt focal estètic. Aquí, la producció d’olives és secundària.

• Objectiu: Controlar la mida, potenciar una forma bonica (arrodonida, aparasolada) i mantenir una densitat de fulles agradable.
• Tècnica: És una poda més lleugera i freqüent. Es realitza un pinçat o retall de les branques exteriors per mantenir la forma desitjada, similar a la tècnica d’un bonsai però a gran escala. Es continua obrint el centre per mantenir la salut de l’arbre, però l’enfocament és purament visual.

2. Poda de producció per a oliva de taula

• Objectiu: Aconseguir olives de gran calibre i qualitat, encara que la quantitat total sigui menor.
• Tècnica: És una poda més selectiva. Es realitza un aclariment més intens de les branques fructíferes, deixant menys branques però amb millor exposició solar i més espai. Això força l’arbre a concentrar la seva energia en menys fruits, fent-los més grans i carnós. Normalment es manté l’arbre a una altura que faciliti la recol·lecció manual.

3. Poda de producció per a oli

• Objectiu: Maximitzar la quantitat d’olives i el seu contingut gras. La varietat Arbequina, molt comuna a la nostra zona, respon fantàsticament a aquest tipus de poda.
• Tècnica: El focus principal és la penetració de la llum. Es busca que cada fulla de l’arbre rebi sol en algun moment del dia. S’obren «finestres» a la copa i s’eliminen les branques verticals («xupons») que ombregen l’interior. Es busca un equilibri constant entre fusta vella i branques noves productives.

4. Poda de renovació (per a oliveres velles o abandonades)

De vegades ens trobem amb oliveres centenàries que han estat abandonades i ja no produeixen. La poda de renovació és dràstica però efectiva. Consisteix a fer un tall molt sever del tronc o les branques principals per estimular el naixement de nous brots des de la base, rejovenint completament l'arbre en un cicle de 2 a 3 anys.

Com podar: la tècnica bàsica pas a pas

Independentment del tipus de poda, l'ordre de les operacions sol ser el mateix. Sempre amb eines netes i ben afilades (tisores, xerrac, motoserra si cal).

1. Observació: Abans de tallar, rodeja l’arbre. Observa’l des de la distància per entendre la seva estructura general, densitat i equilibri.
2. Neteja i sanejament: És el primer. Elimina totes les branques seques, trencades o visiblement malaltes. Talla també els «xupons» que creixen verticals des de les branques principals i les branques que es creuen o freguen entre si.
3. Aclariment de la copa: Ara comença la feina d’«obrir» l’arbre. S’eliminen algunes de les branques més grans que creixen cap a l’interior per permetre que la llum i l’aire penetrin al centre. Aquí s’aplica el refrany del «ocell volant».
4. Poda de fructificació: Finalment, es treballa en les branques més fines. S'eliminen les branques que ja van donar fruit l'any passat (queden "esgotades") per deixar espai a les noves que fructificaran aquesta temporada.

Recorda fer sempre talls nets i en bisell, just per sobre d'una gemma o de la inserció amb una altra branca, sense deixar-hi cap per amunt que es pugui podrir.

La poda és un acte de respecte i cura que ens connecta amb els cicles de la natura. Una olivera ben podada no és només un arbre més sa i productiu; és una escultura viva, un tresor al nostre jardí de Cunit, que ens continuarà donant alegries durant dècades.